Davant els missatges de por i desesperança que sempre van lligats a qualsevol informació sobre el canvi climàtic i el futur de la humanitat, els autors d’aquest documental han optat per l’optimisme presentant-nos tot un seguit d’experiències que ens mostren que hi ha esperança, que molta gent fent coses positives a nivell local pot configurar un futur millor del que els àugurs s’esforcen en endevinar.
I per això aquesta pel·lícula em sembla extraordinària, perquè no ens presenta, com d’ordinari, un futur apocalíptic, el dels pols desfent-se, amb imatges dels onsos atrapats en petites porcions de gel, els cels negres de fums, els rius plens de brutícia, milers de peixos mort, tones de deixalles i grans devastacions. No es recrea en les amenaces ni se n’ocupa dels responsables del canvi climàtic, sinó que davant tots aquests reptes, els autors cerquen, a diversos llocs del món, solucions que puguin ajudar a salvar la vida dels seus fills i de la humanitat.
Les experiències, de deu països, se’ns presenten agrupades en diferents blocs: agricultura, energia, economia, democràcia i educació.
A cada un d’ells trobam persones que desenvolupen activitats respectuoses amb el medi ambient i la gent i accions que ajuden a un futur millor. Ciutats, com Copenhaguen, que han optat per les energies renovables i per fer una ciutat per la gent fomentant el transport públic i les bicicletes o com San Francisco que desenvolupa un projecte de reciclatge amb l’objectiu que aquest arribi al 100% dels fems produïts a la ciutat el 2020; empreses que produeixen de forma sostenible; grups de persones que gestionen horts urbans, que s’enfronten amb èxit a la reducció de les energies no renovables; empresaris reunits entorn de programes de desenvolupament sostenible; el polític indi que aconsegueix que una ciutat a l’estat de Tamil Nadu participi en la seva gestió i que castes diferents visquin juntes; i un exemple del tipus d’educació que cal per formar ciutadans capaços de dur endavant experiències com aquestes per conservar i millorar el món.
El viatge dels autors en recerca d’experiències es centra al món occidental, EEUU, Regne Unit, Islàndia, Finlàndia, Dinamarca, França… Sols hi ha un cas de l’Índia i cap d’Àfrica que, com sempre, és la gran oblidada i a on estic segura que també hi ha gent que està ajudant, com tota la que veim al documental i tanta que no veim, a què el món, demà, segueixi sent un lloc habitable i potser millor que el d’avui.
Variat d'incerteses 