Caminant per Ciutat-4

Com que fa més d’un mes que un genoll em prohibeix caminar, ni per Ciutat ni per enlloc, ha crescut el meu temps per escriure. En una de les meves darreres tresques per Palma vaig veure i escoltar algunes coses que em varen cridar l’atenció i llavors vaig apuntar per enrecordar-m’en si algun dia era capaç de vèncer la meva mandra i escriure-les. Aquest dia és avui i la meva mandra sols m’ha permès narrar algunes de les coses que vaig trobar dignes de n’oblidar.

Ben aprop de la Plaça Major, on ara google maps m’informa que es tracta de la plaça del Marqués del Palmer —tantes vegades que hi havia passat i fins ara, asseguda davant l’ordinador no he sabut el seu nom— hi ha dos sense sostre o com a mínim sense doblers, drets i en animada, i pel poc que he pogut copsar, sembla que també profunda conversa. Quan pas davora ells sent que un li diu a l’altre: “Si eso es lo que quieres lucha por ello”. El que ha escoltat tan assenyat consell, es veu que ha decidit no perdre ni un moment i començar la lluita ja, així que es gira cap a un home que passava i l’entaferra: “¿usted me podría dejar dinero?”. Escoltar tot això m’ha fet alentir tant el pas que ja sols em faltava aturar-me i intervenir-hi. Com que em penso que l’única intervenció que haguessin trobat satisfactòria hagués estat una aportació econòmica decidesc continuar el meu camí, tot i perdre l’oportunitat de saber com funciona l’autoajuda per als que viuen al carrer.

8077712437_b4271571f9_b

Continuu caminant cap al carrer del Sindicat i adelant a dues jovenetes. De la seva animada conversa sols puc sentir com una d’elles diu: “tia, això és un puto waiting”. Crec que avui hi ha una passa de profunditat que genera frases capaces d’encetar diàlegs quasi filosòfics. Esperar és una putada? És el mateix confiar que esperar? Podria ser que aquesta espera insoportable fes referència a la vida en general? O potser tot és més simple i es tracta de l’espera de la telefonada de l’amant o, encara més prosaïc però no menys putejant per qui l’espera, del que estam parlant és d’un m’agrada a la foto del facebook o d’un retweet de la frase tan inspirada d’ahir horabaixa amb la que volia que els amics sabessin que ja s’estava cansant d’esperar?

Acab el carrer Sindicat pensant si tothom pot lluitar pel que vol o si la majoria no pot fer més que esperar, putejat, que un dia, simplement, caigui del cel allò que vol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s