A què recordau en Méndez, l’inspector creat per Francisco González Ledesma, un policia de l’època franquista amb tots els defectes i algunes virtuts de qui havia de perseguir criminals en època franquista? Sí, en González Ledesma va ser un dels primers escriptors de novel·la negra en castellà i la sèrie de l’inspector Méndez –masclista (era fruit del seu temps), cínic, canalla i entranyable— amb onze novel·les, va ser un referent del gènere i, com diu Paco Camarasa, va fer de González Ledesma “el jefe de la banda“.
Ara, quan l’inspector Méndez ha mort, perquè ho ha fet el seu creador i perquè ja en la seva darrera novel·la ho va decidir, ara, torna a aparèixer i el trobam en plena postguerra, en 1945, amb 17 anys i als seus barris de sempre, el Poble Sec i el Raval. I ho fa de la mà de na Victòria Gonzàlez Ledesma, filla del seu creador, com a policia adult, que escriu la preqüela de la sèrie.
A Llámame Méndez, el futur policia és un jove que s’ha fet gran entre les bombes de la Guerra i la fam i la por dels vençuts de la postguerra, en una Barcelona tenyida de gris, que perdé els pares i viu amb el seu tutor, el mestre Raimundo González, represaliat i republicà que, com el mateix Méndez, encara confia que els aliats acabin amb el règim de Franco.
Amb 17 anys en Méndez s’ha d’enfrontar a la mort de la seva al·lota, el seu primer cas que acabarà resolent sempre de la mà de l’inspector Castañeda, franquista i exdivisionari, un personatge que mostra alguns dels trets que hi trobarem al Méndez adult, cínic, canalla i, al final, també entranyable.
Na Victòria González ha construït una molt bona novel·la, amb una trama que et fa interessar fins al final; amb uns personatges molt ben construïts dels que et vas enamorant fins que en acabar la novel·la voldries continuar sabent que ha estat d’ells. De fet d’en Méndez sabem, per la sèrie del seu creador, que es va fer policia i que una mica com el seu iniciador en el món de la investigació criminal, l’inspector Castañeda, va ser un policia clàssic de novel·la negra, cínic, incrèdul, justicier, feble amb els delinqüents que ho són abocats per la pobresa i implacable amb els poderosos, que discrimina la justícia de la legalitat i no dubta en prendre’s la primera per la seva mà si creu que és necessari. En paraules de l’autora «un policía con un corazón de izquierdas, pero que sigue formas de derechas, porque ha hecho carrera bajo una dictadura»
Una lectura amena, de qualitat i que t’enganxa des de l’inici i no t’amolla fins al final i perquè no queda més remei, perquè has de tancar el llibre, però en la que continues pensant. Una lectura molt recomanable.
Variat d'incerteses 