Pecats capitals

getimage.ashx

Digui el que digui na Maria jo no acumul ira, potser un poc de ràbia sí, però la ràbia me l’empàs i ningú no se n’assabenta. Perquè la ira és una cosa molt seriosa, com deien els capellans de l’escola és un pecat capital i d’aquests set s’ha de fugir com de la pesta perquè són els que empudeguen la vida. Bé, jo tampoc diria tant, però sí que és cert que cada un d’ells perjudica sobretot a qui el comet. Tornem a la ira. Si en pecàs, escridassaria a tota aquesta guarda d’inútils amb què em top diàriament o els arriaria un bon cop de puny i no, el que els he de dir els ho dic sense cap crit i mai els he aixecat la mà.
I tampoc en patesc cap dels altres sis, encara que na Maria de tant en tant em retregui que si no serà que el que tenc és enveja dels seus èxits. Idò no, no és enveja, torna a ser ràbia, perquè a veure, com pot ser que a mi em donin els pitjors horaris, que no em publiquin res o que essent el més gran no em donassin la direcció del departament i ara tengui de cap a la impresentable de na Carmeta que sols pot presumir de cul i pit?
I xerrant de culs i pits, del que ningú podrà dir mai que patesc és del pecat de la luxúria, perquè mira que ho faig poc. I, mira, d’aquest pecat sí que m’agradaria pecar-ne una mica més. Però de la resta, no, que no en tenc cap.
Ni som peresós, que m’aixec ben prest perquè no m’hagin de retreure cap falta de dedicació a la feina, idò ni així, que la pava de na Carmeta em va fer saber que arribar el primer de tots, abans que hi hagi ningú, no és cap excusa per partir abans que acabin les reunions. Però a veure, què m’han d’ensenyar a mi aquesta colla d’intel·lectuals de pa amb fonteta, a mi que els hi don cent voltes?
I no, això no és supèrbia, digui el que digui na Maria que, fins i tot tengué la santa barra de dir-me que a veure si tanta ràbia per no ser el cap de departament és que som un avariciós i que l’únic que m’interessa és el suplement econòmic, que ara, a damunt, li donaran a la inútil de na Carmeta.
I mira, l’únic pecat capital que em podria acceptar és el de la gula, però en el meu cas es tracta d’una gula bona, què carai, què m’agrada menjar bé! I a qui no, eh? I en qualsevol cas en el mateix pecat ja duc la penitència que m’ha engreixat tant la panxa que ni em puc tancar els calçons, així que no sé, crec que hauria d’apuntar-me al gimnàs ara que començam un nou any. Però és que em fa tanta peresa!

Hieronymus_Bosch-_The_Seven_Deadly_Sins_and_the_Four_Last_Things

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s