Cròniques de l’Índia 1.

IMG_20200106_120013

Primer de tot, res d’accents, ja ho veis. (El títol l’he posat des del móbil i per això, però ara ja em veig incapaç de corregir-lo tot.)

Segon: aquesta vegada no sera com la primera, tenia un netbook que ja es mort i encara que ho tengues no l’hauria duit, pel pes i perque he reduit el meu equipatge a la minima expressio i em sembla que encara em sobren coses.

Be, anem a la primera cronica. Ara som a la Fundacio Vicente Ferrer, impressionant. Pero primer vull xerrar de la part dolenta, no de la fundacio, de la meva entrada a la India (no sabeu com es de difícil aixo de no posar accents).

Vaig arribar a l’aeroport de Bangalore a migdia despres d’un viatge,  normal tenint en compte la distancia, agreujat per les escales, amb una companyia que es diu Saudia Airlaines i que deu ser la de baix cost d’Arabia Saudita. Les hostesses molt amables amb els seus vels enganxats a uns capellets monissims. El menjar igual d’horrible que el de qualsevol altra companyia. Els avions una mica mancats d’una ma de pintura si es aixo el que se’ls dona als avions. Les parets dels banys estaven oxidades, pero res. A les 2 de la nit arribam a l’aeroport de Yeddah i ens duen a la sala de transfers. Mai havia vist un aeroport igual i n’he vist molts. La sala estava petada de gent, la majoria tirada pel terra i caminar es feia difícil sense trepijar ningu. Qui conegui les estacions indies ho entendra. Sense dormir ens fiquen a un altre avio, en pitjor estat que el primer pero amb les hostesses igual  de guapes, elegants i simpatiques. Ja eren les tres i en un poc s’atura a Riad, on s,ompl totalment. Mi gozo en un pozo. Tenint en compte que ja haviem afegit 2 hores a Yeddah, sols haviem d’afegir 2 i mitja i derrotats i vensuts (que tampoc hi ha ces trancades aqui) arribarem a Bangalore. Nosaltres si, les maletes que s’havien embarcat a Madrid, no. Com que m’ha passat tantes vegdes vaig voler pensar que a l’endema les tendriem, pero ja ens avisaren que era dissabte i no hi havia vol.

Aixi que vaig arribar a la fundacio fent olor a xota i em vaig comprar un vestidet que no esta molt malament i llavors em varen acompanyar al poble per comprar sabo i crema que la pell de la cara ja em tibava. Ido va ser imposible, al final una pastilla i una crema que ni he ensatat, por em fa. A l’endema quan ja vaig fer relacions socials em regalaren potets d’hotel i llestos.

Res que ni dissabte ni diumenge, i avui els reis me l’han duita.

Tampoc em vull explaiar en negativitats, pero tenc un constipat important i diarrees de les meves, sols que duren ja 24 hores, pero em preocupa poc.

Escric aixo a un ordinador que hi ha a la cantina de la fundacio, la resta dels dies no feia mes que dormir, pero avui el constipat va millor i a les 10 he de partir al poble per agafar un bus nocturn a Chennai. Es ven com amb llits. Ja veurem, em preocupa mes el tema váter que qualsevol altra cosa.

I au, arribam a la Fundacio. Un prodigi d’organitzacio i neteja al bell mig de la India. Els visitants podem estar tres nits i quatre dies totalment gratis. Fan menjar aposta pel gust occidental, be, pel gust espanyol  perque ho som tots. El que Vicente Ferrer i sa dona, Ana, han aconseguit aquí en aquests 50 anys de la fundacio, es un miracle, pero no un miracle divi sino un d’huma i degut a la seva creensa en que la pobresa es pot superar, que amb ajuda , de la greu injusticia que representa la pobresa en la India es pot sortir.

I amb la nostra ajuda i la seva tenacitat han conseguit coses com, 125.000 nines i nins apadrinats per families espanyoles. I som els Balears els que mes en tenim. I be,  que “me llena de orgullo y satisfacción” .

IMG_20200104_203419

 Amb cada apadrinament  no se salva un nin sino una comunitat. I aquest sentit de comunitat esta present en qualsevol dels projectes de la fundacio. Una altre projecte que m’encanta es el de mujer a mujer. Amb el que aporta, el grup de dones te una especie de guardiola a la que poden demanar prestecs sense interessos per fer creixer aquest doblers, comprar una vaca, obrir una botigueta, una perruqueria, es allo dels microcredits. Els grups de dones es reuneixen una vegada al mes per plantejar les seves necessitats i els seus problemas que en grup son mes facils de gestionar. Els homes no participen de tot aixo. I es tracta, com deim ara, d’empoderar a les dones.

Avui he estat a un poble amb un d’aquests grups i us assegur que estar amb elles a qui ha empoderat ha estat a mi mateixa.

IMG_20200106_125904

Ahir vaig visitar la nina que tenc apadrinada. Aquí les nines son mot timides, i ella tambe ho va ser, pero la familia i els veinats varen omplir la única habitacio de la casa i els homes em cantaren cansons. Na Radija, que els pares digueren que ballava molt be no  ho va voler fer i vaig ser jo, carregada amb dos immensos collar de flors que sol tenia ganes de llevar-me, la que vaig haver de dir que la deixasin estar.

Hi ha tambe una feina molt important en el mon de la discapacitat. Jo sols vaig veure l’escola de sords, pero n’hi ha de cecs, de paralitics cerebrals i de discapacitats intelectuals d’on les que varen  anar varen venir encantades. I ara, us caureu de cul, aquests, els discapacitats intel. lectuals, varen anar a Los Angeles a les olimpic special games, i es varen dur 17 medalles. Eh, com se us queda el cos?

I tambe tenen hospitals de dones i de pediatría.

Aixi que si encara no col.laborau amb la fundacio, no perdeu  mes temps, amb bastant menys del que costa un cafe diari, podreu estar ben orgullosos de saber que col.laborau amb un projecte de molt alt nivell que lluita contra la pobresa, contra la discriminacio  de les dones i els discapacitats, contra els matrimonis infantils, contra les castes, contra les morts prematures per manca de serveis basics, i sobretot per retornar la dignitat a les persones.

Au, venga!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s