A l’enrevés

Dois que sorgeixen de la reclusió…

Avui m’han dit que jo, sempre al revés! I he pensat en el que vaig sentir-li di a en Millàs fa poc, que la verdadera aventura està en les coses quotidianes.

I des de llavors que estic cercant aventures en als enrevesos d’aquí mateix.

Així que he fet un viatge caminant per les vigues del sostre de la sala que ara estan enterra, i les he recorregut d’un costat a l’altre trepitjant sobre cada una primer, després botant de viga a terra, no hi ha més de mig pam, i botant per sobre de cada una amb els peus junts i separats. Quan ja he estat cansada d’anar de banda a banda de l’enrevés de la sala i he volgut seure a una butaca m’he adonat com d’incòmodes son del revés. Així que pensant que el revés no sols és de baix a dalt, sinó també de fora a dins, i he optat per entrar-hi dintre i botar sobre les molles dedel sofà o ficar-me entre els matolls d’escuma de les butaques.  De pas he pogut recol·lectar un grapat de monedes de valors diferents, un llapis sense punta, dos clips i l’arracada, no una sinó la, la que em desparegué dins la casa ja fa temps i que, contra la idea de la resta de la família que sempre pensaren que l’havia perdut al carrer i que deixàs estar allò del misteri i la meva seguretat, ha resultat que era a l’enrevés de la meva butaca preferida.

La butaca on ara som fent un vaixell de paper amb l’enrevés de la llista de la compra per enviar-lo amb l’arracada penjada del clip i ple de monedes cap a l’endret de ca meva per trobar-m’ho en tornar. 

I ja fa una estona que voldria tornar capgirar la sala i no ho aconseguesc. Res, que estic pensant que a veure si amb allò de tu sempre a l’enrevés, he quedat condemnada a viure per sempre en l’aventura de les coses quotidianes, que ja se m’ha fet rutinària. Tan interessant com deu ser l’enrevés dels arbres del jardí!