Viatge de noces (capítol 32)

Ja eren més de les set quan tornaren a casa. Trobaren les dones ocupades, amb el nin i el sopar. L’una donant-li mamar i l’altra preparant un arròs atollado. Però les dues feren un alè de tranquil·litat quan els dos entraren a la casa.

—Ens hem aguantat de telefonar-vos en tot el matí, pensant que si sonava el telèfon, us podria posar en un compromís. Però podríeu haver-nos cridat vosaltres, que si no arriba a ser que hem xerrat amb n’Amparo estaríem ja pujant-nos per les parets. Ai, mi amor, vine aquí que te arrechunche —na Celeste abraçava el seu marit— Ja et veia tirat per un racó de la Comuna 13 o segrestat o mort i tot, no saps quin matí hem passat. M’ho has de contar tot. El pendejo s’ha fet papers nous? Està fora del país, mira què et dic.

—Demà a primera hora me’n vaig a cercar-lo a Panamà.

—I jo amb tu.

Però què dius? Que jo també hi vaig, a Panamà. Impossible. No sé per què. Que me’n vaig tot sol. Que no. Que sí. Que ja tenc el bitllet comprat. Que jo em compr un altre… I na Celeste es plantà amb els braços en gerra com una madona de possessió mallorquina qualsevol, aturada d’esquena als fogons on es coïa l’arròs, amb el cap alçat i mirant directament als ulls del seu home que anà encongint-se progressivament, visiblement per fora i sense voler demostrar-s’ho, per dintre.

La resta de la família havia entrat a la cuina i s’apuntaren a l’intent d’en Pere de llevar-li del cap la idea d’acompanyar-lo. No veus que pot ser perillós? I el nin què, qui el cuidarà quan jo me’n vagi a fer feina? La teva sogra el cuidarà, total jo també me n’aniré a Palma i no el podré cuidar. Però no veus que en Pere es desfarà millor tot sol que amb tu? Us ho pensau, jo el puc ajudar, perquè a veure qui coneix en Gabriel, ell o jo?… Na Celeste podia rebatre qualsevol argument dels que la seva família aportava per fer-la desistir de la seva idea.

—Amb el que la conec, sé que la vostra mare no s’hi farà enrere, quan es proposa una cosa la fa —la seguretat d’en Pere encongida del tot a dins seu, ja s’havia convertit en acceptació—. I bé, a més de cercar al güevón del vostre pare i del teu amic, Celeste —la va acostar cap a ell, agafant-la per les espatlles—, encara podrem fer uns dies d’aquest viatge de noces que se’ns ha quedat estroncat, a Panamà. He sentit a dir que té bones platges.

S’abraçaren i ella li digué fluixet que estava segura que entre els dos el trobarien.

—Així que ja puc fer una altra reserva pel vol de les nou, veritat? De pas també li dic que l’habitació ha de ser doble —Era tard, però en Gabo sabia que la seva amiga Maribel vivia en el pis de dalt de l’agència de viatges, on havien fet la reserva sols del viatge d’anada perquè en Pere no sabia quants de dies hauria de ser a Panamà.

boleto-panama-puerto-obaldia

Na Gladys no havia descuidat l’arròs que es cuinava mentre la discussió sobre si na Celeste anava o no amb en Pere a Panamà, acabà amb la victòria de l’una sobre els tres restants.

Mentre na Celeste i en Pere preparaven les seves maletes, en Gabo banyà el nin i el posà a dormir i na Gladys se’n cuidà que l’arròs acabàs de coure i parà taula.

En Pere havia canviat la targeta del mòbil i trobà un missatge de veu dels seus companys:
Hola Pere, aquí pensant en tu. Mira que haver-te embolicat en cercar al consogre! Aquí estam tots preocupats per tu i a l’hora del cafè hem estat recordant algunes històries de desapareguts, per si t’inspiren. Diu na Camil·la —era en Pep qui xerrava— que a Galícia en tingueren un que, com el teu, volia fer-se fonedís dels narcos de qui es volia desempallegar i que al final resultà que estava amagat a dins ca seva mateix, a un amagatall que havia preparat darrere una paret. Sols ho sabia la dona i els varen enganar a tots, a la família, als narcos i a la policia que el cercà per tot. Passats uns mesos i quan ja ningú el cercava, el trobaren quan, amb sa dona, agafava un ferri per anar a Tànger, on es veu que havia fet amics amb alguns proveïdors de l’haixix que manejaven els gallecs. I tu segurament també t’has de recordar d’aquella que ens trobaren els companys de la guàrdia civil quan ja ni la cercàvem, amb nom fals i vivint tranquil·lament a Costitx. Pel que vares contar a na Camil·la, estam tots segurs que el teu cas també és una desaparició voluntària —i això que no saben encara la informació que he obtingut avui, pensà en Pere mentre els escoltava— I res, tio, que a veure si ens vas informant, que des d’aquí poc podem fer per ajudar-te, però ja saps el que diu la jefa, que un tot sol ni pena ni dol, així que aquí tens més caps per pensar en el teu desaparegut. I també en tenim ara un cas de desaparició, un al·lot de vint anys i que amb els dos dies que duim també estam segurs que és voluntària, però anam contra rellotge per què tenim sospites de suïcidi. Protecció civil organitza avui una batuda amb voluntaris. Bé, ja et contarem. I a veure si trobes ja aquest home i podeu gaudir d’unes bones vacances i del viatge de noces que teniu aturat. Aquí tothom diu que t’enyoram i que una gran abraçada també —els sentia dir-lo— per na Celeste.

Mira que si estigués amagat esperant que se n’oblidin d’ell per partir i resulta que és ben a prop mentre jo canvii de país per cercar-lo? La història del gallec li havia fet dubtar del pressentiment que havia de trobar-lo a Panamà. Res, ara ja està, demà a primera hora partim tots dos i a cercar per Ciutat de Panamà. Amb un missatge de veu els contà això i la visita a la Comuna 13 del matí. Ara dormien i ja el veurien al matí quan s’aixecassin.

La perspectiva d’acompanyar al seu marit en un viatge fora del país havia animat molt a na Celeste i el sopar d’avui, segurament per això, però també pel rom d’aperitiu i les cerveses amb què varen acompanyar un arròs que duia patata i que a en Pere li semblà estrany però boníssim, va ser molt més animat que altres dies. Va dir a les cuineres que l’arròs li agradava molt, però se’n cuidà molt de demanar a na Celeste que el fes a casa, per tal que no li tornàs a dir que ja l’hi ensenyaria perquè el pogués fer ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s