Anar de noces

Per casar el seu fill na Pili ha decidit gastar el que faci falta. Demostrarà a tothom que ella no és com ells, que ella és de la capital i que si fa més de trenta anys que viu en aquest poblatxo és perquè s’enamorà d’en Martí i no perquè perseguís els seus doblers, que és el que tothom ha pensat sempre.
Na Pili arribà al poble de vacances, conegué en Martí, en menys d’un any es casaren i de llavors ençà hi viu. Els pares d’en Martí eren els propietaris d’una de les fàbriques de sabates del poble. Un bon partit. Valia la pena viure en un lloc que, en realitat, mai li ha agradat. El turisme sempre havia estat important al poble, però ara n’és la principal indústria, les fàbriques de sabates i de teles que quan ella s’hi instal·là donaven feina a quasi tothom, ara han tancat. Per sort en Martí va passar a temps al negoci turístic, ara té dos hotels i un agroturisme just acabat de reformar que és a on es faran les noces, les que na Pili ha decidit que han de ser de pinyol vermell, la demostració de la seva classe, de la seva superioritat sobre els seus conveïns.
En Pep és l’únic fill de na Pili i, encara que no li agradi molt la que serà la seva nora, ha de fer, com ha fet sempre, el màxim per ell. No s’acaba d’empassar que el seu fill, un al·lot amb carrera i màster a l’estranger, es casi amb una simple mestra d’escola, filla de sabater que des que tancà la darrera fàbrica fa de cambrer a un dels hotels d’en Martí. Però sembla una bona al·lota i ja té clar, després que hagin viscut junts un grapat d’anys, que no hi ha res a fer, que serà la seva nora i espera, pel bé d’en Pep, que ho sigui per sempre més.
Ha passat uns mesos ben atrafegada ajudant als nuvis a preparar-lo tot. Ells se’n cuiden i els ha deixat organitzar el convit al seu gust, però ha hagut d’intervenir alguna vegada, per exemple en la llista de convidats, ella paga, ella mana i en Martí fa feina perquè ella pugui fer-ho, manar i pagar.
Falten sols dos mesos per les noces i ja és hora de comprar els vestits. Amb el d’en Martí no hi haurà problema, el comprarà al poble, a la millor botiga, això sí, però no se n’ha de preocupar per l’exclusivitat ni el disseny, ja se sap que els vestits d’home sols es distingeixen per la qualitat de la tela i de la confecció. Ah, però el seu és tota una altra cosa. Aquesta vegada no el comprarà a la botiga de na Lola, tot i que és la millor del poble i que hi compra tot el que du perquè el cert és que na Lola sap comprar i surt a fora per obtenir les peces més exclusives, però aquesta és una ocasió especialíssima i també ho ha de ser el seu vestit. Per això anirà directament a Milà, ciutat que diu ella que és l’autèntic bressol de la moda, no la botiga de na Lola, encara que sigui aquest el nom que li ha posat i que de tant en tant també ella hi compri, a Milà. De fet dos dels seus millors vestits són d’allà. Ara, però, vol anar-hi en persona i triar el model que més li agradi, el millor, són les noces del seu únic fill i com es repeteix a si mateixa i a qui vulgui escoltar-la, no pensa “reparar en gastos“.
Tot plegat li ha sortit car, el viatge a Milà i els dos dies de recerca i bons sopars, però ha valgut la pena, s’ha duit un model ben exclusiu, un vestit de seda salvatge pintat a mà que a més de ser una meravella li cau taaan bé! Serà l’admiració de tothom, n’està ben segura.

Tres dies abans de les noces troba la consogra pel carrer.
—Ai que bé haver-te trobat, venc de recollir el vestit de les noces que me l’han hagut d’eixamplar un poc, i volia passar a mostrar-te’l.
Que rar que te l’haguessin d’eixamplar, no?, pensa na Pili, que abans que obri la bossa, ja ha vist on l’ha comprat. Es veu que na Joana també ha decidit gastar el que faci falta per celebrar que la filla ha agafat un bon partit, pensa abans d’informar-la que ella ha anat directament a Milà a comprar el seu.
—Vaja, Joana, t’haurà costat car, eh? Perquè na Lola té uns preus! Jo he anat a Milà a comprar el meu.
—Com sempre, seràs la més elegant de les noces, mira el meu, no serà com el teu però a mi m’agrada molt, què trobes?—i mirant la cara de na Pili, segueix—no t’agrada, eh?
—Molt m’agrada, Joana, molt. Esper que t’estigui bé, no sé si és ben bé el teu estil. Bé, Joana, tenc molta pressa—i partí mentre la consogra li anava dient que ja faltava molt poquet pel gran dia i que estava molt il·lusionada i que es veurien a l’església.

Les noces són l’endemà i na Pili encara hi jeu. Que no es troba bé i que no sap ni tan sols si podrà anar a les noces, però que no, que res d’anar al metge que no pot sortir del llit, i que de cap manera vol que en cridin cap, de metge. En Martí ha decidit cridar el fill per si pot convèncer sa mare que s’aixequi i es prepari per a l’endemà.
—Mira, mumare, per molt malalta que estiguis, demà són les meves noces i has de ser-hi—en Pep sap que està fent un poc de comèdia, que vol reclamar l’atenció o que qualque cosa no li ha sortit bé, no és la primera vegada que es fica al llit sense estar realment malalta— no es pot suspendre res i tu ets mumare i m’has d’acompanyar. Què diria la gent si jo hagués d’entrar sol a l’església?—sap que aquest darrer és un gran argument per convèncer-la—Mira, ara li dic a na Lupe que passi demà matí per aquí a pentinar-te i maquillar-te i ja veuràs com et lleva aquesta cara mústia que fas i et posa ben guapa, com sempre estàs—I, sense ni deixar-la contestar li fa unes moixonies i s’acomiada—A les sis seré aquí i et vull ben arreglada i a punt per dur-me a l’altar.
Quan na Lupe arriba a ca na Pili, el mateix dia de les noces, ja la troba aixecada, encara que ben múrria. Com que és la seva perruquera des de fa vint anys no se n’estranya, na Pili té aquestes coses. La maquilla i la pentina com sap que a ella li agrada, en aquest cas i, ja que es tracta d’una ocasió ben especial, amb una mica d’exageració.
Quan arriba el fill, en Martí que està un poc preocupat ja li ha fet saber que trobi el que trobi li ha de dir que està guapíssima, cosa que a en Pep no li costa molt de fer, troba que sa mare ho és, guapa, i que el pentinat i el maquillatge, encara que un poc excessiu, l’afavoreixen molt.
Un poc abans de les set ja són a l’església. Na Pili s’ha posat els manolos de tacó descomunal i estampat platejat que havia comprat per l’ocasió i que tan bé combinaven amb el seu vestit de Milà. Demostrarà a tothom que ella pot esser la reina de la festa amb qualsevol cosa que es posi. La seva venjança serà dur el vestidet platger blanc i demostrar a tothom que ella, es posi el que es posi, sempre serà la millor. Total la consogra, per més que hagués aconseguit que na Lola li dugués el seu mateix vestit de Milà, mai no aconseguirà que li estigui tan bé com li hagués estat a ella.